El Rafel Saura va néixer el 9 de desembre de 1813 a Maó. Personatge poc conegut però no per això menys important ja que el doctor Saura va arribar a assistir el part de la filla primogènita de la reina Isabel II i els darrers dies del general Prim.

 

Nen prodigi, la seva infància i adolescència va transcórrer per diferents escoles. Inicialment va cursar Dret a Palma de Mallorca per després partir a Barcelona per llicenciar-se en Medicina. Posteriorment es va establir a París on coneixeria al doctor Orfila, allà ampliaria els seus coneixements en medicina i finalment obtindria el doctorat l’any 1839.

 

De nou a Espanya, el doctor Saura va obtenir la càtedra de Patologia de la Dona i els Infants i la de Obstetrícia a la Universitat Central. En els anys següents la seva fama va augmentar de forma espectacular a la capital, fins a tal punt de ser cridat per atendre personalment a la reina Isabel II, d’aquesta manera es convertia en el metge de la càmera reial.

 

D’aquesta manera, el desembre de 1851 el doctor Saura assistiria el part de la reina. En aquell moment el menorquí es va oposar a la intervenció que proposaven els altres metges allà presents. Feia tan sols un any que la reina havia perdut el seu primer fill poques hores després de néixer. En aquella ocasió, el menorquí va apostar per un part natural i el seu encert va portar-lo a un major prestigi encara.

 

L’altre gran personatge que va atendre el doctor Saura, va ser el general Prim en els seus darrers dies (30 de desembre de 1870). Però en aquella ocasió no hi va poder fer res per salvar la vida del general després d’haver patit un atemptat. També se li atribueix la primera laparotomia realitzada a Espanya l’any 1861 i la invenció d’un aparell per extreure sang de la matriu.

 

Paral·lelament a la carrera mèdica, el doctor Saura va fer carrera política com a diputat a les Constituents de 1869 per la circumscripció de Menorca i Eivissa. Més tard, seria elegit senador del Regne per Balears.

 

Saura moria el novembre de 1871 a la finca de Son Cremat. Les seves restes descansen al mausoleu del cementiri de Maó. Sis anys més tard de la seva mort, l’Ajuntament de Maó el declarava Fill Il·lustre de la Ciutat.