El fill benjamí de l'enginyer militar Mariano Rubió Bellver i de la maonesa Maria Tudurí i Monjo, va néixer a Barcelona el 18 d'octubre de 1900.

 

Fou un estudiant brillant, cursant el batxillerat a l'Institut General i Tècnic, i les carreres de Farmàcia i Química a la Universitat de Barcelona. Entre el 1919 i el 1922 va ampliar estudis a l'Institut Pasteur, de París, on va tenir de professor el prestigiós investigador Albert Calmette. Anys més tard va obtenir la llicenciatura en Medicina, tot i que mai va exercir la professió.

 

De nou a Barcelona i amb tan sols 24 anys, funda els Laboratoris Andrómaco (1924), indústria farmacèutica destinada a créixer de manera espectacular fins l'any 1936 per culpa de la Guerra Civil.

 

Viatja a França i a Sud-Amèrica, on estableix sucursals dels Laboratoris Andrómaco, que esdevé així una de les primeres multinacionals espanyoles. Les medicines específiques, creades per ell, als primitius Laboratoris de la Plaça Central (prop de l'avinguda Tibidabo) són "Lasa" i "Glefina", les quals esdevenen mundialment conegudes. La Glefina consistia en un extracte d’oli de fetge de bacallà que s’administrava als nens com a suplement dietètic per combatre la malnutrició de la postguerra.

 

Amb la Glefina al maletí, el doctor Rubió va recorre tot el país promocionant les seves magnífiques propietats. Però el que li va donar major projecció va ser l’aval del mateix doctor Marañón que la va incloure per els seus pacients.

 

En aquests anys d'intensa activitat professional, Fernando aprofita l'èxit de la seva empresa per fer realitat el seu somni de joventut: la compra de la finca Mongofra Nou. També compra el seu primer iot, Mercedes, amb el qual viatja per tot el Mediterrani i realitza viatges cinegètics a l'Àfrica Equatorial amb el seu germà Nicolau M.

 

Acabada la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra mundial, torna a Menorca l'any 1946. L'any següent finança la restauració de l'orgue de Santa Maria de Maó, i així comença una fructífera labor de mecenatges que culmina en la creació de la Fundació Rubió.

 

L’any 1992 la UIB li reconeix la seva trajectòria professional nomenant-lo doctro Honoris Causa. Fernando Rubió moría a Mongofra Nou el dia 26 d’abril de 1994, i l’Ajuntament de Maó el nomenà Ciutadà Il·lustre pocs anys després.