Don Antoni de la Creu Roca i Flaquer (Maó, 2 de maig de 1825 - 10 de febrer de 1900, Maó).

 

El doctor Roca va viure a la Menorca del segle XIX, descendent d'una nissaga maonesa dedicada a la navegació mercant. Amb ell, però, una branca d'aquesta família es decantaria per la medicina, tot i que ja trobem entre els seus avantpassats algun cirurgià.

 

Antoni Roca i Flaquer inicià els seus estudis amb set anys al Convent dels Agustins de Ciutadella de Menorca on va estudiar tres anys de filosofia. L'any 1842 es traslladà a Barcelona per estudiar física experimental i química a la universitat. Un any més tard, exactament el 27 de desembre de 1843, aconseguí el Batxiller en Filosofia per la mateixa universitat.

 

L'any 1843, Roca comença els seus estudis de medicina, de manera que primer obté el grau de Batxiller en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 7 de juny de 1848. Dos anys més tard, el 13 de juliol de 1850, aconsegueix el títol de llicenciat.

 

El darrer any de carrera (1850), el jove menorquí va llegir una memòria sobre ¿Com obra el cloroform en l'economia humana, i en quines circumstàncies està indicat o deixa d'estar-ho?. L'exposició va tenir lloc el dia 3 de gener de 1850 a l'Acadèmia del Col·legi de Medicina i Cirurgia.

Abans de tornar a Menorca, es trasllada uns anys a França per cursar l’ especialitat en oftalmologia a la Universitat de Montpeller.

 

Un poc a Menorca, la seva tasca mèdica la podem centrar en dos camps: d'una banda, la medicina al servei del món militar, naval i portuari de Maó. I de l'altra, a la sanitat exterior, amb diverses actuacions dignes de record en episodis d'epidèmies a l'illa de Menorca.

 

En els primers anys d'exercici de la professió fou metge del primer batalló del Regiment d'Isabel II de guarnició a Maó devers les dècades centrals del XIX, i després del Regiment d'Infanteria de Granada, que s'hi va estar, a l'illa, a finals del mateix segle.

 

El 24 de juliol de 1861 un Reial Ordre li atorgà el càrrec de metge interí de l'Hospital Militar de Maó. Poc temps després, el 19 d'octubre de 1869, fou nomenat metge consultor del Llatzaret del Port de Maó. Arran d'aquest càrrec, la Direcció General de Beneficència i Sanitat de l'Administració de l'Estat el nomenà director mèdic de visita de naus en trànsit per les aigües portuàries de Maó, i director mèdic de la Direcció de Sanitat Marítima d'aquest mateix port.

 

El 12 de desembre de 1900, quan el doctor Roca morí, el diari El Bien Público recordava en una crònica necrològica que estant al capdavant de la patent bruta del Llatzaret, el benemèrit metge va consentir d'incomunicar-se voluntàriament per a l'assistència de diversos individus atacats de febre groga, procedents de Puerto Rico, acte vertaderament heroic que li va merèixer els plaers de tot el món.

 

De totes maneres, la intervenció mèdica més memorable del doctor Roca, i que li ha merescut cert grau de record, fou la seva intervenció en l'epidèmia decòlera asiàtic que atacà l'illa mediterrània la tardor de 1865. Els termes municipals més fortament afectats per l'epidèmia de còlera asiàtic foren els de Ciutadella i Mercadal. L'Ajuntament de Maó feu una crida als metges del seu terme municipal amb la intenció d'auxiliar els habitants de Mercadal. Fou aleshores quan el doctor Roca i Flaquer no dubtà en viatjar a la vila de Mercadal per combatre l'epidèmia, just en el moment en què aquesta es trobava en el seu punt més àlgid, i per tant, quan més contagiats i morts estava causant entre la població.

 

Quan va morir l’any 1900, la premsa de la seva ciutat natal demanà per a ell alguna forma de reconeixement que perpetués els comportaments valents i deontològics, de rigorosa fidelitat al jurament hipocràtic. Fou aleshores que Es Mercadal el va declarar Fill Adoptiu, i actualmente al saló de plens de l'Ajuntament de Mercadal s'exposa un retrat a l'oli del metge maonès.

Hereu de les idees il·lustrades del segle XVIII, Antoni de la Creu va ser una persona tolerant i de criteri ample i liberal, amant com el que més de l'illa de Menorca i dels seus habitants. Amb una vida dedicada apassionadament al camp de la medicina i a la defensa dels més necessitats, mai va dubtar en ajudar a cap malalt, sempre fent ús del seu excel·lent ull clínic.