Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger (Maó, 24 d'abril de 1787 - París, 12 de març 1853), químic i metge menorquí nacionalitzat francès. És considerat el fundador de la toxicologia moderna.

 

Orfila va nàixer a Maó dia 24 d'abril de 1787 en el si d’una familia dedicada a la marina mercant. Als 7 anys, Orfila comença els estudis de llatí i filosofia, francès, anglès i cant. L'any 1802, s'embarcarà en un mercant de son pare i durant nou mesos viatjarà pel Mediterrani. A la tornada comença els estudis preparatoris per a cursar els estudis de medicina amb el professor austríac Karl Ernst Cook, amb qui aprendrà matemàtiques i ciències naturals.

 

Al setembre de 1804, amb 17 anys, es trasllada a València per iniciar la carrera de medicina. Allà conèix el seu mestre Juan Sánchez Cisneros, un il·lustrat oficial de l'armada que havia estudiat a París, amb ell estudia les obres d'autors moderns francesos (Lavoisier, Berthollet i Fourcroy) i experimenta al laboratori que s'havia muntat a la seva habitació, adquirint una notable destresa experimental i amplis coneixements de química.

 

L’any 1807 Orfila decideix traslladar-se a París per continuar els estudis de medicina. Assisteix al curs de química de Louis Jacques Thénard (1777-1857), jove farmacèutic, en el Collège de France i, com altres estudiants de medicina, assisteix amb freqüència als cursos del Muséum National d'Histoire Naturelle, una institució científica creada per la revolució, on va poder seguir les conferències de científics tan importants com Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829) o Georges Cuvier (1769-1832) entre altres. Al mateix temps Orfila es va matricular en la Facultat de Medicina de París on va aconseguir graduar-se en 1811.

 

A part de la medicina, Orfila també destaca com a músic i cantant. Estudia música i sap tocar la flauta, el violí i elpiano. Té una excel·lent veu de baríton i l'any 1811 un administrador de teatre italià li ofereix un sou de 25.000 francs anuals com a primo buffo, que era molts diners comparats amb els 1.500 francs que cobraria més endavant per un any com metge de Lluís XVIII. I és que Orfila, arriba a ser el metge personal de la casa reial de França. Aquest càrrec, el conservaria durant els regnats de Carles X i de Lluís Felip d'Orleans.

 

Dia 1 de juliol de 1815 es casa amb Anne Gabrielle Lesueur (1793-1864), filla de l'escultor Lesueur.

 

L’any 1814 publica el primer tom de la seva primera gran obra Traité des Poisons. Als 28 anys, entra a l'Acadèmia de les Ciències de París. I l'any 1815 refusa una oferta del govern espanyol que el volia contractar com a professor de química a Madrid. L'any 1817 va substituir a Thénard com a conferenciant a l'Athenée de París. Al 1819 és nomenat professor de la Facultat de Medicina de París.

Al mes de març de 1819, després que Royer-Collard passés a la Càtedra de Malalties Mentals, Orfila és elegit per a ocupar la Càtedra de Medicina Legal de la Universitat de la Sorbonne de París. Curiosament per a poder accedir a aquesta plaça, Orfila es nacionalitza francès. Però poc després La Càtedra de Malalties Mentals és eliminada, i Royer-Collard torna a ocupar la de Medicina Legal, per això, Orfila fou nomenat Catedràtic de Química Mèdica, en substitució de Vauquelin, protector d'Orfila, que havia sigut destituït per motius polítics.

 

El dia 1 de maig del 1831, Orfila arriba a ocupar el càrrec més important de la seva vida: degà de la Facultat de Medicina de París. Aquest càrrec el conserva fins a l'any 1848, quan fou destituït. Finalment, l'any 1851 és nomenat president de l'Acadèmia de Medicina de França.

 

Mateu Orfila mor de pulmonia, el 12 de març de 1853, en el número 45 de la rue Saint-André-des-Arts, a París. En el seu testament, i ja en vida, va constituir moltes institucions científiques i benèfiques. La seva herència va ser repartida entre l'Associació de Metges del Departament del Sena, algunes escoles de medicina i farmàcia, i es van crear uns premis biennals de l'Acadèmia de París, dotats amb 2.000 francs.

 

Obres més importants: Traité des poisons tirés des regnes minéral, vegetal et animal ou toxicologie générale. Éléments de chimie médicale. Traité des exhumations juridiques.