Fill de pagesos, el doctor Camps va néixer el març de 1852 al lloc de Sa Cova des Barranc d’Albranca. Al igual que els seus avantpassats, estava predestinat al món de la pagesia però als 14 anys va conèixer el naturalista Francesc Cardona i Orfila qui va encaminar-lo cap al batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Maó.

 

Durant aquella adolescència, el jove Francesc va combinar l’estudi amb la feina de dependent a una botiga de materials de construcció naval. Aconseguit el batxiller, l’any 1873 va fer realitat el seu somni d’estudiar medicina. Instal·lat a Barcelona, va combinar l’estudi amb una feina a la Casa Grasset, dedicada a l’exportació de vi, per poder-se pagar el estudis.

L’any 1878, el doctor Camps feia realitat el seu somni de tornar a Menorca com a llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona amb la qualificació d’excel·lent. Es va instal·lar com a metge titular d’Es Mercadal i en poc temps va guanyar un prestigi important a tota l’illa.

 

El contacte amb la gent i la seva estreta relació amb el món del camp menorquí va propiciar l’estudi del poble illenc i la seva història. Així va néixer el Camps folklorista i filòleg, aquell qui defensava la identitat històrica, cultural i lingüística d’un poble.

 

Va ser en aquella època en que el doctor va començar a desenvolupar la seva vessant literària publicant tot tipus d’articles sota el pseudònim de Francesc d’Albranca: Itinerari dels talaiots (1881), Refranys menorquins sobre meteorologia (1896), Gloses menorquines (1908), Errors de cartografia menorquina (1909), D’arqueologia menorquina (1913), Ceràmiques de l’època àrab menorquina (1921), Tradicions mitològiques (1921). Sense oblidar la biografia que va escriure sobre seu mestre Cardona i Orfila.

 

Així naixia Francesc d’Albranca, molt més que un simple metge: un humanista, filòleg i folklorista que passaria a ser recordat per sempre més entre els habitants de la seva estimada Menorca.